Taller de teatre a l’escola es una experiència que no només motiva els alumnes sinó que al professor li fa sentir emocions i sensacions molt gratificants, ja que l’activitat se’n surt de la monotonia del currículum, per molt que s’intenti que aquest sigui el més engrescat atractiu possible.
Ja des del moment del repartiment de papers es nota el nerviosisme típic davant d’una situació nova i diferent. Des dels més atrevits fins als més tímids, tots pensen en un paper en el que poder lluir-se quan arribi el moment de l’estrena.
La cultura mediàtica en té molt a veure en la manca de por al fracàs per part del nens d’avui, de la mateixa manera que és la culpable d’altres vicis i costums de les noves i no tant noves generacions. És per això que la motivació està assegurada des del començament.
La cultura mediàtica en té molt a veure en la manca de por al fracàs per part del nens d’avui, de la mateixa manera que és la culpable d’altres vicis i costums de les noves i no tant noves generacions. És per això que la motivació està assegurada des del començament.
El repartiment de papers, prèvia lectura de l’obra o les obres, això depèn dels alumnes que hi ha a la classe, és el següent pas. Normalment els més llençats agafant els papers més llargs, malgrat que no sempre és ben bé així, i pots trobar-te en que alumnes amb més limitacions escullen papers importants i complicats perquè, o bé es veuen amb força o bé volen demostrar del que són capaços quan estan motivats.
Després comença el temps de la maduració i mentre uns s’ho prenen a moltes ganes, altres es fan una mica el despistat i se’ls ha d’anar recordant que una gran part de l’èxit del projecte depèn d’ells, ja que formen part d’un grup o d’un equip i el que s’intenta portar a terme és un treball de grup.
Un tipus de tasca com aquesta el que persegueix, a part de fer una activitat diferent, entretinguda, en la mida del possible, i amb una càrrega de motivació important, és potenciar, com tantes altres que es fan a l’escola, l’hàbit de la responsabilitat individual i assolir una cert grau de disciplina per aconseguir un resultat final satisfactori.
Al llarg del curs es fan petits assaigs, bàsicament per a no perdre el contacte amb el projecte i acabi convertint-se en una activitat més que es va proposar amb bones intencions i nuls resultats, com a vegades passa. Aquests assages no tenen per què interferir de manera especial en el currículum dels alumnes.
Cap al final, fem l’assaig a l’escenari, sobretot perquè prenguin contacte amb l’espai físic en el que han representar l’obra o les obres i sàpiguen on s’han d’ubicar i per on s’han de moure, entrar o sortir. També serveix perquè comencin a perdre la por escènica, que sempre és el pitjor enemic dels actors, siguin grans o petits, bons o dolents.
Cap al final, fem l’assaig a l’escenari, sobretot perquè prenguin contacte amb l’espai físic en el que han representar l’obra o les obres i sàpiguen on s’han d’ubicar i per on s’han de moure, entrar o sortir. També serveix perquè comencin a perdre la por escènica, que sempre és el pitjor enemic dels actors, siguin grans o petits, bons o dolents.
